17.6.12

Enchanté! (***)




Qui ho dirigeix? 
Martí Torras.

Qui l'interpreta? 
Carla Móra, Irene Ruiz i Marta Móra (les Divines) i els músics Juli aymí i Bernat Font.

De què va?
Enchanté! s'endinsa en la música europea de principis del segle XX, l'època de la II Guerra Mundial, i ens transporta a la ciutat de París, a punt de ser invadida per les tropes alemanyes.
Acompanyades d'un pianista i un clarinetista, les veus de Divinas ens relaten la història del petit cafè Enchanté!, punt de trobada d'artistes, bohemis, intel·lectuals i membres de la Résistance francesa.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

Absolutament. Calen espectacles com el que ens presenten les “Divinas” per passar una bona estona reflexionant però alhora fent-ho amb un gust i una elegància exquisits. És un gust veure-les dalt de l'escenari perquè desprenen simpatía i energía, t'encomanen passió pel que fan. Tot i que la part de la interpretació dels textos encara s'hauria d'afinar més, la resta de l'espectacle és rodó. Les seves veus empasten de manera perfecta i en directe. I el número de claqué és digne dels grans espectacles de Broadway o de les mítiques pel·lícules de Gene Kelly. Esperem una llarga vida per aquesta companyia de divines.

Quines dues coses destaquem?
La perfecta coreografía de claqué.
El número del guiñol amb els dictadors.


La frase de l'espectacle?

La vida es viu cap endavant però es comprèn cap endarrere”

A quin teatre podem veure l'espectacle?
Al Club Capitol - Sala Pepe Rubianes.

Fins quin dia?
Fins el 24 de Juny.

Celobert (***)




Qui ho dirigeix? 
Josep Maria Pou.

Qui l'interpreta? 
Josep Maria Pou, Roser Camí i Jaume Madaula.

De què va?
Celobert”, de David Hare, és una història d'amor que ens presenta a Tom i a Kyra: dos ex-amants que es retroben després de molts anys. Ell és un ric propietari de restaurants amb un fill de 18 anys, Edward. Ella ha esdevingut una professora d'escola compromesa socialment després d'haver estat l'amant de Tom durant sis anys. La trobada es produeix quan fa un any de la mort de la dona de Tom i es converteix en un confessionari d'amors perduts on parlar de la traïció, la culpabilitat i els valors els farà adonar que la vida no permet fer marxa enrere.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
Celobert” torna a respondre al tipus d'obra que agraden a Josep Maria Pou i que agraden al públic que el segueix, molt en la línia que vol marcar al Teatre Goya. Espectacles on el protagonista és el text, on el conflicte és clar des del primer moment i el discurs arriba a punts intel·lectuals interessants però fàcilment comprensibles per a tothom. El més impactant i destacable de “Celobert” és la aposta ferma que fa Pou pels silencis, per deixar l'actor nu a escena sense recolzament de la paraula ni de música. Uns moments preciosos i que cada vegada perdem més als espectacles de casa nostra. Cal destacar la feina de Roser Camí que viu en tot moment el que li passa i no es permet ni un segon de mentida en escena.

Quines dues coses destaquem?
Amb el moment final quan Roser Camí es queda sola i plora.
L'entrada plena d'energía de Jaume Madaula portant l'esmorzar.

La frase de l'espectacle?
La paraula espiritual significa això és cosa meva i tu no t'hi fiquis”

A quin teatre podem veure l'espectacle?
Al Teatre Goya.

Fins quin dia?
Fins l'1 de Juliol.