Benvolguts
i benvolgudes oients de Ràdio 4, benvinguts i benvingudes al primer
volum del “Manual del Buen Hacer Teatral”. Un manual que
servirà per fer un resum de tots aquells hàbits teatrals que
s'haurien de revisar, canviar o, fins i tot fulminar.
Començarem
per vostès, estimat i apreciat públic que tant necessitem els que
ens dediquem a aquesta delicada professió. Sense vostès no seriem
res, però modificant petites coses segur que tot aniria molt millor.
Comencem.
Per ser uns bons espectadors teatrals recordin:
- Facin cas als avisos d'abans de començar la funció i desconnectin els seus telèfons mòbils.
- No els posin en silenci ni en vibració. És realment desagradable quan, al mig d'una funció, s'escolta brrrrr brrrrr.
- Si és de força superior el fet de tenir el mòbil encès, facin el favor de no mirar-lo durant la funció. Deixin el Whatsapp i el Twitter tranquil. Creguin-me, no passa res per desconnectar un parell d'hores. A més, la llum que desprenen els seus smartphones distreu a tota la platea.
- També intentin desconnectar les alarmes dels seus rellotges.
- Per altra banda tenim l'ús de les localitats. Assegurin-se molt bé que algú està ocupant la seva localitat abans d'abordar a la persona erròniament com si hagués matat algú. Davant de tot, la presumpció d'innocència.
- Un cop asseguts no es facin amos de la butaca i intentin compartir el recolza braços amb els companys de seient. Tot anirà molt millor.
- Si estan nerviosos prenguin-se un poleo abans d'entrar a la sala. Hem d'evitar anar fent copets amb els peus al seient de davant o al terra. Molesta, i molt.
- Si saben que la funció comença a una hora, intentin arribar al teatre amb una estona d'antelació. És molt molest que entrin un cop començat l'espectacle.
- Si tenen algun problema en assistir a alguna funció quan saben que les localitats estan exhaurides i van molt buscades, siguin solidaris i truquin al teatre informant de que les localitats queden lliures. Fa molta ràbia veure llocs buits quan hi ha gent que mataria per ocupar-los.
- Pel que fa a l'ús de la parla durant les representacions: SIMPLEMENT CALLIN. No comentin en quin serial de Tv3 surt l'actor que apareix en escena, no repeteixin les frases que s'han dit a l'escenari, respectin els silencis dels actors que el director ha decidit que es fessin.
- Per una qüestió de solidaritat sanitària, no vagin al teatre malalts, ens poden contagiar, i els seus estossecs i mocs no són agradables ni lliguen amb el que passa a escena. Tampoc vagin al teatre desprenent olors corporals dignes d'una planta de compostatge. Dutxin-se.
- Senyores i senyors, el teatre no és un càmping. Així que intentin no portar entrepans i ampolles de refresc convertint-se en sorollosos porcs senglars de la serra de Collserola.
- No vulguin ser espectadors correctes i aplaudeixin qualsevol merda. Recuperem els xiulets i, si cal, els tomàquets.
- I per acabar amb els espectadors dues advertències més. Els actors no “bordem” els papers, no som gossos. En tot cas els brodem. I, finalment, espectadors de més de metro vuitanta, intentin agafar les últimes localitats, la resta de la platea els hi agrairà.
I
per acabar és el torn dels actors i els teatres:
- Senyors empresaris, treguin les llumetes dels passadissos o baixin la intensitat lumínica d'aquestes.
- Escullin amb cura la programació per a escoles, són el nostre públic del futur, i si de joves no els motiva el que veuen, no vindran quan siguin adults.
- Intentin fer un curs als seus acomodadors de silenci i discreció. Cada vegada més trobem acomodadors que parlen durant la funció i juguen amb el telèfon mòbil fent distreure a tota la platea.
- I, si us plau, trobin un dia sense públic perquè els fotògrafs els facin les fotografies de l'espectacle. No tenim per què veure una obra amb un constant txx txxx.
- I finalment, estimats companys actors i actrius. Intentem no parlar en escena com si dobléssim la última de Tom Cruise. I sortim a saludar amb naturalitat, agraint la assistència del públic. No hem de saludar perdonant la vida als espectadors com si ens haguessin de donar les gràcies pel que acabem de fer que ha estat l'hòstia, ni tampoc hem de saludar demanant perdó perquè hem fet una mala funció. I sobretot, no forcem les salutacions. Quan només quedi una persona aplaudint, no cal tornar a sortir i forçar un altre aplaudiment.
I
fins aquí el “Primer Volum del Manual del Buen Hacer Teatral”.
Facin-ne l'ús que creguin oportú i adequat. Però de veritat. És
molt més senzill que tot això. Asseguin-se a la seva butaca,
desconnectin de la realitat, i gaudeixin de la màgia del teatre.
