Sé de un lugar (****)

Qui ho dirigeix? 
Iván Morales que també n’és el dramaturg.

Qui l'interpreta? 

Anna Alarcón i Xavi Sàez.

De què va?

A partir del “Trio en Mi Bemoll” de Eric Rohmer, Ivan Morales en fa una relectura i construeix un text on ens presenta dos personatges, una parella que s’ha separat. Ell sembla que no ho hagi superat i es recluta a casa, no surt per res, i ella aprofita la seva independència per viatjar, conèixer gent i tenir amants de qualsevol sexe. Ella, preocupada perquè Simó (ell) no surti de casa, li farà visites periòdiques per intentar mantenir una relació més enllà del que havien estat.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
Molt, molt recomanable. No us ho podeu perdre. “Sé de un lugar” té molts ingredients excel·lents i alguns que us sorprendran molt. Per començar es representa en un espai teatral no convencional, actualment utilitzen el que serà el futur bar de La Seca (on es representa) i hi recreen el pis d’ell, de Simó, on el públic passarem a ser part del mobiliari ja que estarem situats per tot l’espai. Ivan Morales fa una genial relectura de Rohmer i contemporanitza el text creant uns diàlegs àgils, quotidians i penetrants que construeixen dos personatges molt ben definits i magníficament interpretats pels dos actors. Un esdeveniment únic a la ciutat de Barcelona que ha de ser parada obligada per a tothom.

Quines dues coses destaquem?

·                     La integració del públic en l’espai.

·                     La complicitat entre els dos actors.

La frase de l'espectacle?

“Portes noséquants dies sense sortir de casa i l’únic que has fet és veure el programa aquest de tronistes i pretendents?”

A quin teatre podem veure l'espectacle?
A la Seca – Brossa Espai Escènic.

Fins quin dia?

De dimecres a divendres fins el 24 de febrer de 2012.

Concha, yo lo que quiero es bailar! (***)

Qui ho dirigeix? 
Josep Maria Pou, és un text de Juan Carlos Rubio a partir del que la Concha els va explicar de la seva vida.

Qui l'interpreta? 

Concha Velasco i una banda de quatre músics encapçalada per Xavier Mestres.

De què va?

Concha Velasco en estat pur. És un espectacle autobiogràfic i d’homenatge a una carrera sobre els escenaris de més de 50 anys. Començant per la seva adolescència i el seu desig de voler ser artista (“Mamá, quiero ser artista...”) condueix l’espectacle fins l’actualitat passant per tots els seus treballs, la seva vida personal, les anècdotes més sonades, les cançons que l’han acompanyat i sobretot... el ball. Perquè ella, als seus 72 anys, el que vol és ballar.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
És una recomanació perquè emociona veure una artista de la seva edat i de la seva trajectòria deixant-se la pell dalt de l’escenari com si fos el primer dia i encomanant-te la il·lusió per la seva feina. Tot i que el guió és força irregular i té passatges repetitius o que aporten poc, el conjunt de l’espectacle fa que tothom en surti satisfet i aixecat de la seva cadira ballant la “Chica ye-ye” tan ben interpretada per la banda de músics que l’acompanyen en escena. Poques oportunitats més tindrem de veure una de les nostres dives en escena, així que no us la perdeu.

Quines dues coses destaquem?

·                     La vitalitat desbordant de Concha Velasco.

·                     Els arranjaments de Xavier Mestres a la cançó “Mamá, quiero ser artista”.

La frase de l'espectacle?

“Vivimos en una sociedad machista, porque cuando algo nos gusta descimos “esto es la poya!”, pero cuando algo nos disgusta decimos “esto es un coñazo!””

A quin teatre podem veure l'espectacle?
Al Teatre Goya.

Fins quin dia?

Fins el 5 de febrer de 2012.

Mon Brel (****)

Qui ho dirigeix? 
Jordi Prat i Coll que també n'ha fet la dramatúrgia.

Qui l'interpreta? 

Jordi Vidal acompanyat a la guitarra per Toni Xuclà.

De què va?

Jordi Prat i Coll ha volgut anar més enllà del mític “Ne me quitte pas” i s’ha endinsat en tot un món de cançons relacionades amb el genial Jacques Brel. Un actor en escena que, a part d’encarnar a Brel, és el Mestre de cerimònies i converteix l’espectacle en un petit cabaret on farem un recorregut per les cançons indispensables, i en català, de la vida de Jacques Brel.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
Absolutament. És el que jo en dic una petita joia, un bombonet de la cartellera barcelonina. Tot i que la part del musical sobre Don Quixot es fa un pèl llarga, l’espectacle és una delícia. Jordi Vidal hauria d’estar en la primera línia dels intèrprets del país, perquè la seva veu i la seva interpretación ens transmeten la sensibilitat, la ironía, la crueltat, el desig, la dolçor i cada matís que Brel posava en escena. La posada en escena impecable i el gran protagonista estan acompanyats de la sabuesa musical de Toni Xuclà que aquest com també ens sorprèn i d’una manera molt divertida com a “partenaire” escènic de Jordi Vidal. No us ho perdeu.

Quines dues coses destaquem?

·                     La complicitat amb el públic.

·                     Les bones adaptacions al català de totes les cançons.

La frase de l'espectacle?

“Ara que aixequin la mà els homes casats que tinguin dona amb amant”


A quin teatre podem veure l'espectacle?
A l'Almeria Teatre.

Fins quin dia?

PRORROGAT! Fins el proper 12 de Febrer de dijous a diumenge.

Politicament incorrecte (**)

Qui ho dirigeix? 
Paco Mir.

Qui l'interpreta? 

Pep Ferrer, Lluís Villanueva, Josep Maria Gimeno, Montse Puga, Noelia Perez, Montse Puga, Pere Ventura, Pep Miràs, Eli Iranzo i Marta Vila.

De què va?

Políticament Incorrecte és el clàssic vodevil. Tot comenta quan un diputat al congrés del PP es disposa a passar una nit de passió amb la seva amant diputada del PSOE i a l’habitació descobreixen un cadàver. Des d’aquí tot es complica amb l’aparició a escena de l’ajudant del diputat, la seva dona, el marit de la diputada, una cambrera torracollons. Un embolic que sembla que no pugui tenir una solució.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

Una recomanació per aquells que busquin riure i molt sense haver de pensar. És un espectacle fàcil dirigit amb eficàcia per Paco Mir i on Lluís Villanueva s’emporta de carrer els aplaudiments del públic posant en escena una comicitat desbordant.

Quines dues coses destaquem?

·                     La interpretació de Lluís Villanueva.

·                      L’adaptació del guió a l’actualitat.

La frase de l'espectacle?

“On és en Feliu?”


A quin teatre podem veure l'espectacle?
Al Teatre Condal

Fins quin dia?
Fins el proper 26 de febrer de 2011

La vampira del Raval (****)

Qui ho dirigeix? 
Jaume Villanueva, amb música original d’Albert Guinovart i text de Josep Arias Velasco..

Qui l'interpreta? 

Pep Cruz, Mingo Ràfols, Maria Torras, Jordi Coromina i Roger Pera.

I una banda de quatre músics en directe.

De què va?
“La Vampira del Raval” és un musical-burlesc-tragicòmic ambientat a la Barcelona de 1912 que ens narra la vida d’Enriqueta Martí, una personatge real que segrestava, prostituïa i sacrificava nens i nenes dels barri del Raval a fi de satisfer les necessitats eròtiques i terapèutiques de l’alta societat barcelonina. Josep Arias Velasco, l’autor, ha construït la història a partir del cas de  Tereseta Guinart, l’última nena segrestada per Enriqueta Martí abans de la seva detenció.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
Absolutament. “La Vampira del Raval” és un espectacle tirat endavant amb moltes dificultats i molt poc recolzament que és digne dels millors espectacles musicals de petit format de Broadway. La excel·lent partitura d’Albert Guinovart acompanya delicadament l’elegant i neta posada en escena de Jaume Villanueva. Dues hores i escaig d’espectacle que passen volant gràcies a la bona interpretació de tots els actors i a la banda de músics en directe, tot un luxe. Destaquen uns grans Pep Cruz i Mingo Ràfols que, a més dels seus personatges dins la història, intervenen com a mestres “gamberros” de cerimònies.  Jordi Coromina desborda humanitat amb la seva veu i interpretació i Maria Torras defensa el difícil paper de vampira amb contundència tot i només haver fet dues representacions amb públic en alternança amb Mercè Martínez.

Quines dues coses destaquem?

·                     L’escenografía de Ramon de los Heros.

·                     La feina de la titellaire Valenina Raposo.

La frase de l'espectacle?
“Quina por ai mare mareta...”


A quin teatre podem veure l'espectacle?
Al Teatre del Raval

Fins quin dia?
De dijous a diumenge fins a finals de febrer.

¡Ay, Carmela! (***)

Qui ho dirigeix? 
Víctor Àlvaro. És un text de José Sanchis Sinisterra.

Qui l'interpreta? 
Savina Figueras i Frank Capdet.

De què va?
¡Ay, Carmela! Ens parla de dos actors de revista que actuen per l’Espanya republicana en plena Guerra Civil, el Paulino i la Carmela. Per error van a parar en mans dels franquistes i són empresonats. Aquests els ordenen que preparin un espectacle per a les seves tropes i que hi incloguin números que parodiïn la República. La Carmela, indignada, canvia el rumb d’aquesta paròdia i acaba afusellada pels franquistes. El text es construeix com un gran flash back a partir dels records d’un Paulino alcohòlic que parla amb la seva Carmela ja morta. Una crònica sentimental, emotiva i entranyable de la memòria republicana de la nostra guerra civil; però també és un càlid homentage a la dignitat artística.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
És un bon espectacle per fer memòria històrica del que va ser la realitat a casa nostra durant molts anys. La direcció de Víctor Àlvaro és molt acurada i fa que gaudeixis del que passa a escena al mateix temps que impregna l’hora i mitja d’espectacle de l’angoixa en que vivien els personatge. En escena tenim a dos actors nus d’escenografia. Savina Figueras ens regala una meravellosa Carmela plena d’humanitat i força, excel·lent en el seu paper. Frank Capdet defensa amb contundència el seu Paulino tot i que de vegades la seva energia és excessiva i la potència de la seva veu  no s’adecúa a la sala. L’espectacle es sosté amb la tensió necessària tot i que l’escena final on els dos personatges fan l’espectacle li falta una mica de ritme.

Quines dues coses destaquem?

·                     La música incidental entre escenes de la Julia Bonjoch.

·                     La composició de personatge de la Savina Figueras.

La frase de l'espectacle?
“El mundo es muy pequeño. Pues ya crecerá”

A quin teatre podem veure l'espectacle?
A l’Almeria Teatre

Fins quin dia?
De dimarts a diumenge fins el 29 de gener.

Asufre (****)

Qui ho dirigeix? 
Gemma Beltran, que també n'ha fet la dramatúrgia.

Qui l'interpreta? 
Òscar Bosch, Robert González, Marc Vilavella i David Marcè.

De què va?
Fa una setmana parlàvem de l'espectacle "Homes de Shakespeare" de Dei Furbi. La mateixa companyia ara també presenta "Asufre". Aquest espectacle té els mateixos ingredients que "Homes de Shakespeare" en quant a recursos actorals, però s'allunyen de William Shakespeare per treballar a partir de fragments de diversos autors. Ens proposen un cabaret literari amb ball, música, poesia, paròdia, quatre butaques de teatre i quatre parells de sabates de xarol vermelles de taló. Tots aquests ingredients composen, com ells mateixos diuen, un espectacle endimoniadament còmic.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
Absolutament. Sempre cal seguir els nous espectacles de Dei Furbi perquè són sinònim de qualitat. Gemma Beltran té la genial capacitat de crear petits bombonets amb cada una de les seves noves creacions. A "Asufre" trobem quatre intèrprets entregats, excel·lents en totes les tecles que toquen (cant, dansa, humor, tragèdia,...), i que conformen un equip brillant. 

Quines dues coses destaquem?

• L'ús de l'únic element escenogràfic.
• El treball dels quatre actors, tot i que cal destacar la feina de David Marcè.

La frase de l'espectacle?
És el moment. Tothom atent. Provinent de les zones fosques. El senyor de les Mosques!


A quin teatre podem veure l'espectacle?
A la Biblioteca de Catalunya

Fins quin dia?
8 de gener de 2012

Zzapping (**)

Qui ho dirigeix? 
Jose L. Adserías

Qui l'interpreta? 
Ho presenten Mario Mañas i Bea Castelló i hi ha uns dotze improvisadors que s'alternen.

De què va?
És un espectacle d'improvisació. Ells diuen que el guió l'escrivim cada setmana els espectadors. Partint d'un concurs de televisió anomenat "Zzapping" sis actors s'enfrontaran en dos equips per guanyar el preuat "Zzappito d'Oro". Per fer-ho hauran d'improvisar a partir d'uns títols, uns títols que hauran estat escrits pels espectadors abans de que comenci l'espectacle i dipositats en una urna. A l'atzar escolliran un títol i hauran de crear en aquell moment una història amb un inici, un conflicte i un desenllaç que faci referència al títol. Per complicar-ho més, cada improvisació haurà de pertànyer a un gènere: terror, comèdia, telenovel·la, musical... Finalment el públic votarà quin dels dos equips ha fet la millor improvisació i qui ho hagi fet millor, lògicament, en resultarà guanyador.


És una recomanació d'"Escena 4.0"?
És una recomanació per tota aquella gent que vulgui anar un dia al teatre a divertir-se sense pensar i amb ganes de participar. L'equip d'improvisadors i de presentadors tenen molt treballats els seus rols, i sobretot cal destacar l'actriu Bea Castelló en el seu paper d'hostessa. Un espectacle diferent cada setmana que amb una estructura bàsica però clara i propera us farà agafar agulletes de tant riure. Tot i així, alguna vegada m'agradaria veure un espectacle d'improvisació o monòlegs en català... Funcionaria?

Quines dues coses destaquem?

• La capacitat de reacció de tots els improvisadors.
• Que porten molts anys en cartellera i això és senyal de que fan les coses molt bé.

La frase de l'espectacle?
No n'hi ha. Cada setmana és diferent


A quin teatre podem veure l'espectacle?
Al Teatreneu, a la Sala Xavier Fàbregas.

Fins quin dia?
No té data de sortida. Es pot veure cada dissabte a les 20h.