30.5.12

The Lonesome West (****)




Qui ho dirigeix? 
Un text de Martin McDonagh dirigit per Pepa Fluvià.

Qui l'interpreta? 
Eduard Buch, Isidre Montserrat, Sergio Alfonso i Aida Oset.

De què va?
El brillant text de Martin McDonagh ens proposa una escabrosa comèdia negra que ens parla de les relacions de família mitjançant la violència domèstica i els pensaments suïcides. I així ens presenta a Coleman i Valene, dos germans marcats per la terrible mort del pare que des d'aquell moment han perdut el rumb de les seves vides i qualsevol mena de racionalitat. Dues persones que viuen juntes però que en el fons estan soles, ningú els entén i no connecten amb ningú. Un text divertit però provocador que colpeix a tots els espectadors.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
Absolutament. És un espectacle realment commovedor. Pepa Fluvià signa una molt bona direcció, plena de ritme, molt arriscada, però que no grinyola per enlloc- Els personatges estan molt ben definits, les situacions molt ben enteses i tot plegat fa que el temps et passi volant veient l'espectacle perquè hi entres al 100%. No és un text gens fàcil i el risc de la proposta et podria provocar rebuig, però passa just al contrari. Eduard Buch i Isidre Montserrat són els dos germans, dos actors desconeguts pel gran públic que són tota una sorpresa. Creen dos personatges molt ben definits que mantenen la tensió de principi a fi. Aida Oset és la noia de l'espectacle, amb un magnetisme que et captiva i un monòleg (el del cementiri) brillant. No us ho perdeu. S'han de recolzar propostes senzilles però contundents com la de la companyia Ras Teatre.

Quines dues coses destaquem?
La bonica i justa escenografia.
L'escena a l'embarcador.

La frase de l'espectacle?
Ha estat un rampell

A quin teatre podem veure l'espectacle?
Al Versus Teatre.

Fins quin dia?
Fins l'1 de Juliol.

Burundanga (***)




Qui ho dirigeix? 
Jordi Casanovas.

Qui l'interpreta? 
Carles Canut, Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers i Sergio Matamala.

De què va?
“Burundanga” és el nom d'una planta, concretament la “escopolamina”, que al mateix temps és una droga altament tòxica que, segons explica a l'inici de l'obra Jordi Galceran -l'autor-, si te la prens et fa dir totes les veritats i després t'adorm i t'esborra tot el que has confessat. A partir d'aquest petit joc ens presenta uns personatges que es troben en un perillós entramat quotidià que acabarà tenint ressò a nivell mundial. Una comèdia romàntica protagonitzada per les mitges veritats i les coses no dites. I, encara que sembli increïble, aconsegueixen que la Banda Terrorista E.T.A. faci riure.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
“Burundanga” és el primer gran èxit de la Sala Flyhard que, després d'esgotar totes les entrades a la petita sala de Sants, ha fet el salt a una gran sala com La Villarroel. Tot i el seu llenguatge actual i la seva temàtica moderna, l'estructura respòn a la clàssica comèdia d'embolics i mal entesos. La comèdia funciona, el públic riu, té bon ritme i els intèrprets estan al 100% en tot moment. Si us ve de gust riure, no falteu a La Villarroel.

Quines dues coses destaquem?
La primera entrada de Carles Canut.
La escenografía de Sebastià Brosa i Eli Pérez.

La frase de l'espectacle?
Colaboración – Con – Banda – Armada! No t'estic parlant de pillar una barra de llabis al Sephora!

A quin teatre podem veure l'espectacle?
A La Villarroel.

Fins quin dia?
Fins al 24 de Juny.

Cyrano de Bergerac (****)




Qui ho dirigeix? 
Oriol Broggi.

Qui l'interpreta? 
Pere Arquillué, Marta Beatriu, Bernat Quintana, Ramon Vila, Jordi Figueras, Babou Cham, Isaac Morera, Pau Vinyals, Andrea Portella i Emma Arquillué.

De què va?
"Cyrano de Bergerac" és un text escrit per Edmond Rostand que la majoria de gent coneix per la famosa pel·lícula que va protagonitzar Gerard Depardieu. Ara la Companyia La Perla 29 rescata aquest text després del gran muntatge que va protagonitzar Josep Maria Flotats. L'hem resumit d'una manera senzilla, com si es tractés d'una pel·lícula d'adolescents americana: hi ha una noia guapa que està molt enamorada d'un noi guapo però tonto, com que aleshores no hi havia Whatsapp ni res d'això, el noi guapo tonto necessitava conquistar-la amb cartes. Com que el noi guapo no sap escriure cartes boniques que enamorin, li demana ajuda a Cyrano, un noi lleig però molt llest. Aleshores el noi lleig escriu les cartes al noi guapo perquè aquest enamori a la noia guapa. La guapa s'enamora tant que arriba un moment que li confessa que s'enamoraria de qualsevol que escrivís aquestes cartes, encara que fos lleig. i aquí trobem la gran tragèdia del pobre Cyrano. Un text humà, tendre, preciós.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
És un espectacle imperdible. Quan vam parlar de "Qui té por de la Virginia Wolf" ja ho vam dir, però Pere Arquillué es troba en una de les seves millors etapes com a intèrpret. Aquí construeix un esplèndit Cyrano, ple d'humanitat, sense destacar per sobre de ningú (només quan Cyrano decideix destacar). Pau Vinyals proposa un Regueneau humà, tendre i divertit que et captiva en totes les seves aparicions, un actor que ens sorprèn positivament muntatge rere muntatge. La posada en escena d'Oriol Broggi cada vegada és més acurada, més preciosista, sembla que l'invenció de recursos escènics no s'esgoti en ell, i torna a signar una gran direcció. La única cosa que pot molestar són les músiques de fons, com de pel·lícula, que intenten reforçar el dramatisme de certes escenes que ja són prou potents i profundes per sí mateixes i no els cal cap recolzament acústic. Un gran muntatge que de segur prorrogarà no només aquest any, sinó també l'any vinent. Temps al temps.

Quines dues coses destaquem?
Amb l'actuació de Pau Vinyals.
Els recursos que inventa Broggi convertit aquest preciós espai en un gust pels sentits.

La frase de l'espectacle?
Ah, no! És massa curt minyó!

A quin teatre podem veure l'espectacle?
A la Biblioteca de Catalunya

Fins quin dia?
Fins al 22 de Juliol.

Els jugadors (****)




Qui ho dirigeix? 
Pau Miró.

Qui l'interpreta? 
Andreu Benito, Jordi Bosch, Jordi Boixaderas i Boris Ruiz.

De què va?
Quatre homes que s’apropen als 60 anys. Un barber, un enterramorts, un actor i un professor de matemàtiques. En el fons són jugadors: ruletes, cartes, deutes, excessos, fracassos... Unes vides de merda enfocades a aquelles mil·lèsimes de segon en què la carta que decideix una partida fa el tomb. Cada personatge té la seva història, gairebé podríem dir que cada personatge té un ”conte” per explicar. Entre els quatre, però, expliquen una història en comú: Quatre homes que se senten desplaçats. El món ha canviat i no l’entenen. Han canviat els valors, les regles, i no troben el seu lloc. Els diners han desaparegut i no tornen. Han perdut el pols amb el món, i només tenen una manera de recuperar-lo, potser massa arriscada, segurament massa perillosa. I esbojarrada. I també desesperada.El més probable és que no surti bé, però qui sap? Vermelles o negres, qui sap?

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
Absolutament. Té tots els ingredients per ser un molt bon espectacle. Sobretot pels quatre grans actors de l'escena catalana que trobem dalt de l'escenari, potser els millors, però la gran sorpresa la trobem en la maduresa de Pau Miró com a director i dramaturg. Teixeix un text brillant i dirigeix d'una manera molt justa, acurada i encertada tot i tenir al davant quatre grans feres per domar. 

Quines dues coses destaquem?
L'escenografía del Pep Planas.
El salt de Pau Miró.

La frase de l'espectacle?
"No suporto la hipocresía que envolta el teatre"

A quin teatre podem veure l'espectacle?
Teatre Lliure de Gràcia

Fins quin dia?
17 de juny de 2012