Campanades de Boda (*****)

Qui ho dirigeix? 

Jordi Millan.

Qui l'interpreta? 

Mont Plans, Jaume Baucis, Xavi Tena, Toni Torres, Annabel Totusaus, Maria Garrido, Meritxell Duró, Bernat Cot, Babeth Ripoll, Montse Amat, Oriol Burés i Jordi Milán.

De què va?

“Campanades de Boda” és el nou i esperat espectacle de “La Cubana”. El títol ens dona totes les pistes, i l'espectacle és això. Què passa des que s'anuncía una boda fins que se celebra? Com són els nervis abans, durant, i després de la cerimònia? Però serà una boda prou peculiar, l'hauràn de fer via videoconferència ja que el nuvi viu a la Índia i la núvia a Barcelona. Milers de personatges embolicaràn la troca i, evidentment, la tuna.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

Absolutament. És el millor espectacle còmic que hi ha actualment a la cartellera. Un espectacle que desprèn amor pel teatre per tots els racons. Recorrent a la nostàlgia dels capítols de “Les Teresines” ens presenten una primera part on no trenquen la quarta paret i presenten els personatges principals. L'exquisita segona part, al més pur estil “La Cubana” tanca un engranatge perfecte. Cada detall cuidat, cada segon estudiat, un espectacle rodó que ens torna la millor Cubana a cavall entre “Cegada de amor” i “Cómeme el coco, negro”.

Quines dues coses destaquem?

La monumentalitat de l'escenografia.

El retrat acurat dels personatges.

La frase de l'espectacle?

La tunaaaa!!!!

A quin teatre podem veure l'espectacle?

Al Teatre Tívoli.

Fins quin dia?

Fins el 13 de maig de 2012 (de moment).

La monja enterrada en vida (***)

Qui ho dirigeix? 

Nao Albet i Marcel Borràs, a partir de l’obra de Jaume Piquet.

Qui l'interpreta? 

Shang-Ye, Jordi Figueras, Xavi Sàez, Pol Lòpez, Nao Albet i Marcel Borràs.

De què va?

L'espectacle neix a partir de l'obra grandguignolesca que el dramaturg i empresari Jaume Piquet va escriure i posar en escena a finals del segle XIX sota el títol “La monja enterrada en vida o secrets d'aquell convent”. Ara, el tàndem Albet/Borràs, ens fa la seva particular visió: una noia tancada pel seu pare en un convent per evitar que jugui amb els primers plaers de joventut, un noi que ha de robar unes taronges del convent on és la noia, i una nit. La nit dels fets. La nit en què l'abadessa del convent enterrarà la noia en vida.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

Sí. És un espectacle que desprèn risc en cada moment i això s'agraeix. Nao Albet i Marcel Borràs signen un molt bon muntatge on barregen una obra grandguignolesca de finals del segle XIX amb l'estructura narrativa dels capítols que tots coneixem de sèries japoneses com “Bola de Drac”. Un treball actoral compromès i molt eficient per part de cadascún dels intèrprets, i l'encert de posar de protagonista una actriu xinesa que només parla aquest idioma. No us ho deixeu perdre.

Quines dues coses destaquem?

L'escenografia absolutament funcional i molt sorprenent.

L'escena a l'habitació del convent entre Pol López i Shang-Ye.

La frase de l'espectacle?

T'estàs rient del meu disminuït?

A quin teatre podem veure l'espectacle?

A La Seca – Brossa Espai Escènic.

Fins quin dia?

Fins el 8 d'abril de 2012.

La nostra classe (****)

Qui ho dirigeix? 

Carme Portacelli.

Qui l'interpreta? 

David Bagés, Rosa Boladeras, Jordi Brunet, Ferran Carvajal, Roger Casamajor, Lluïsa Castell, Isak Ferriz, Gabriela Flores, Albert Pérez i Xavier Ripoll.

De què va?

“La nostra classe” ens mostra a deu companys de classe, cinc catòlics i cinc jueus que van viure en primera persona uns fets que van passar a la localitat polonesa de Jedwbane l'any 1941. En aquella població van morir 1.600 jueus cremats. Tot i que la versió oficial va responsabilitzar els ocupants nazis, anys més tard dos estudis van demostrar que els autors de la massacre van esser els mateixos companys i veïns d'aquests 1600 jueus morts. Els deu companys de classe es converteixen en víctimes i botxins al llarg de 14 escenes.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

Absolutament. És un dels millors espectacles que es va veure a la passada edició del Festival Grec. El text és una autèntica joia i està escrit d'una manera excel·lent que fa entrar a l'espectador des del minut zero i apropa amb molta facilitat la crueltat dels fets que narra a l'espectador. La direcció és impecable i la interpretació dels actors és fantàstica. Cal destacar un grandiós Alber Pérez, amb més humanitat que mai, i a la sempre bèstia escènica Lluïsa Castell. No us el perdeu.

Quines dues coses destaquem?

L'escenografía i el seu ús.

El text brutal i colpidor.

La frase de l'espectacle?

I jo, què podria haver-hi fet?

A quin teatre podem veure l'espectacle?

Al Teatre Lliure de Gràcia.

Fins quin dia?

Fins el 18 de març 2012.

Coriolà (***)

Qui ho dirigeix? 

Àlex Rigola.

Qui l'interpreta? 

Mercè Arànega, Aina Calpe, Joan Carreras, Oriol Guinart, Alicia Perez, Jordi Puig “Kai”, Santi Ricart i Marc Rodríguez..

De què va?

L'espectacle porta per títol el nom del seu protagonista, el general de l'exèrcit romà Caius Marci Coriolà. Aquest és nomenat cònsol i sembla que d'una manera fraudolenta. Es produeix un debat que qüestiona la lleialtat de Coriolà i finalment és desterrat. Coriolà es venja marxant al poble enemic i encapçala un exèrcit per atacar Roma. Només l'aturarà la seva mare, que el farà tornar a Roma i on finalment serà executat.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

Ja teniem ganes de veure de nou alguna cosa del Rigola des que va deixar la direcció del Lliure, i no ha defraudat. L'aposta de direcció se centra en el poder de la paraula, i és una aposta absolutament encertada quan es tracta de Shakespeare. L'únic inconvenient és que, tret dels dos passatges absolutament físics, pràcticament no hi ha moviment, tot és molt estàtic. La paraula pot i ha de passar pel cos. Un gran repartiment tot i que la majoria tenen molt poc text. Com per exemple Mercè Arànega que torna a estar immensa tot i els retalls de text que ha patit la seva Volúmnia.

Quines dues coses destaquem?

El gran mecanisme amb la paraula “DEMOCRÀCIA” que és pràcticament l'únic element escenogràfic.

El descobriment d'una potent i jove Aina Calpe.

La frase de l'espectacle?

“Amb el que a les autoritats els sobra, nosaltres podríem sobreviure si no estés podrit”.

A quin teatre podem veure l'espectacle?

Al Teatre Lliure de Montjuïc – Sala Fabià Puigserver.

Fins quin dia?

Fins el 15 d'abril de 2012.

República Bananera (***)

Qui ho dirigeix? 

És un text de Joan Yago dirigit per Israel Solà.

Qui l'interpreta? 

Mercè Boher, Cinta Moreno i Arnau Puig.

De què va?

“República Bananera” és el nou espectacle mig musical de la jove però potent companyia “La Barroca” sorgida de l’Institut del Teatre. La història comença l’estiu de 1947 a l’illa de San Jorge, una petita colònia turística a la costa de Guatemala. Viuen plàcidament fins que són informats que el primer món ha pedut una nova colònia, la seva, i que l’han d’evacuar de nit per raons de seguretat. Però tres individus de l’illa no estan disposats a abandonar-la i perdre tot el que hi tenen construït, així que decideixen crear la seva pròpia república per conservar el seu estil de vida, decideixen crear el seu propi paradís. Però aquesta nova República la veuran tots per igual?

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

És una recomanació perquè és un espectacle fet amb molt de risc, novedós, i que presenta un llenguatge escènic que no estem massa habituats a trobar a la cartellera. S’han arriscat i els ha sortit rodó. Els números musicals són excel·lents pel que fa a la partitura i la interpretació i els tres intèrprets creen uns personatges molt ben definits i condueixen la història amb solvència. Novament Joan Yago ens ofereix un text brillant i metafòricament punyent molt ben dirigit pel jove Israel Solà.

Quines dues coses destaquem?

El vestuari.

Els números musicals.

La frase de l'espectacle?

“Una república no pot pas ser tan mala idea”.

A quin teatre podem veure l'espectacle?

Al Versus Teatre.

Fins quin dia?

Fins el 18 de març de 2012.

Violines y trompetas (**)

Qui ho dirigeix? 

És un text de Santiago Moncada dirigit per Miquel Gorriz

Qui l'interpreta? 

Joan Pera, Lloll Bertran, Ferran Rañé i Anna Gras.

De què va?

“Violines i trompetas” és una reposició de l’espectacle que va llançar a la fama teatral barcelonina a Paco Morán. Ara Joan Pera recupera el personatge que abans feia Paco Morán com a homenatge a aquest actor. És una comèdia amorosa que ens presenta un trio que són entre ells parella i companys de feina, són músics. Les mil i unes malalties del personatge de Joan Pera prenen protagonisme i són el punt clau a tots els embolics amorosos que s’hi presenten.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

És un espectacle molt molt blanc que no té cap més intenció que fer passar una bona estona al públic. Una estona que passaria millor si no fessin un innecessari entreacte. Joan Pera desplega totes les seves habilitats còmiques i aguanta un text que ha quedat un pèl antic, però que agradarà a tots els nostàlgics de les comèdies blanques de fa dècades. Lloll Bertran es mostra radiant dalt de l’escenari, com una gran dama de l’escena. Ferran Rañé i Anna Gras completen un repartiment molt adequat a l’espectacle dirigit per Miquel Gorriz.

Quines dues coses destaquem?

La resolució dels flashbacks.

L'escena, a la segona part, de Joan Pera seduïnt de nou a Lloll Bertran.

La frase de l'espectacle?

“No hay nada más triste que asistir dia a dia a la agonía de un sueño”.

A quin teatre podem veure l'espectacle?

Al Teatre Borràs.

Fins quin dia?

Sense data de sortida.

Res no tornarà a ser com abans (***)

Qui ho dirigeix? 

Carol López que també n'ha fet la dramatúrgia.

Qui l'interpreta? 

Dolo Beltrán, Andrés Herrera, Olalla Moreno, Andrew Tarbet.

De què va?

És un text que ens parla del món de la parella. Un text que neix a partir del mètode que la Carol López empra per crear els seus espectacles, un mètode que consisteix en un work-in-progress on absorbeix tot el que els interprets li donen a partir d'exercicis d'improvisació que ella proposa. Carol López ens presenta a quantre personatges amb problemes que els resolen amb altres problemes, quatre personatges en una edat on se n'adonen que la vida ja no és un joc, que va en serio, i que han de començar a encaminar-les d'alguna manera. Pors, desitjos, traïcions, infidelitats, fills o no, lleialtat i amistat són alguns dels molts ingredients que trobarem en aquesta nova proposta de La Villarroel.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

És un espectacle que funciona molt bé per tot aquell públic que busqui un llenguatge directe, clar i proper, i unes històries en les quals es pugui sentir identificat. Això és un segell inconfusible de la Carol Lòpez que s'ha arrelat molt bé als espectadors de casa nostra. Però l'espectacle es queda a mig vol, no acaba d'enlairar-se del tot com ho feia la seva anterior i aclamada obra “Germanes”. Ells diuen a la sinopsi “un fil argumental per parlar de tot i de res”, i just aaquesta és la sensació que tens quan acaba l'espectacle. Quatre intèrprets ben compenetrats entre ells tot i que cal destacar la parella formada per Andres Herrera i Dolo Beltrán.

Quines dues coses destaquem?

La selecció musical.

L'escenografía

La frase de l'espectacle?

“Un fill únic, és un adult egocèntric”.

A quin teatre podem veure l'espectacle?

A la Sala Villarroel.

Fins quin dia?

Fins el 11 de març de 2012.

La terra oblidada (*)

Qui ho dirigeix? 

Llàtzer García que també ha escrit el text.

Qui l'interpreta? 

Marta Aran, Muguet Franc, Josep Mota, Guillem Motos i Mima Riera.

De què va?

És el nou text que ens presenta la Companyia Arcàdia, una companyia jove que sempre ha presentat espectacles de comèdia. Ara, però, aterra a la Flyhard amb un text força dur i sec. “La terra oblidada” es situa en una casa de camp on hi viuen un pare i la seva filla. El pare fa temps que està malalt, en una cadira de rodes, i ha decidit no parlar. A la casa arriben els altres dos fills, un noi i una noia i la nòvia del noi, tres nous personatges que pràcticament no s'ocupen del vell malalt. Intenten que parlin però no hi ha manera, li demanen i li supliquen. Una súplica que acabarà essent desesperada i que traurà a la llum el pitjor de tots ells.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

Sempre és interessant recolzar i coneixer el treball de companyies joves com la “Companyia Arcàdia”, companyies que experimenten espectacle rere espectacle. Aquest experiment amb un text més dur no acaba de funcionar tot i la trajectòria impecable que porten. El més interessant és l'espai i l'ambient que creen, poder veure els actors treballant i lluitant a cincuanta centímetres de la teva butaca. Uns actors entre els que destaquen Guillem Motos i Mima Riera.

Quines dues coses destaquem?

La contenció inicial de Josep Mota.

La introducció de punts còmics per destensar algunes situacions.

La frase de l'espectacle?

“Misterios de Pekín”.

A quin teatre podem veure l'espectacle?

A la Sala Flyhard.

Fins quin dia?

Fins el 12 de març de 2012.

L3s tr3s g3rman3s [desconstructing Txèkhov] (***)

Qui ho dirigeix? 

Text de José Sanchis Sinisterra dirigit per Raimon Molins.

Qui l'interpreta? 

Tilda Espluga, Patricia Mendoza i Mireia Trias.

De què va?

És una dramatúrgia actual del famós text que Txèkvov va escriure a principis del segle XX i que tantes vegades hem pogut veure representat. Sinisterra ens mostra en escena físicament només a les tres germanes, però mitjançant elles farà parlar a tots els personatges del text de Txèkhov i també a les pròpies actrius, trets propis del post dramatisme on situem a l'autor de la dramatúrgia. Un text que ens parla d'uns personatges bloquejats en el passat idealitzant-lo, anhelant un futur millor però transmetent-nos el valor del present, del temps i de la vida.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

Absolutament. La dramatúrgia que ha teixit Sanchis Sinisterra és rodona i el text és una joia. Hi ha clarament el segell del director, un segell que també veiem quan Raimon Molins és actor (com a Quartett). Un segell que es caracteritza per l'agilitat escènica, en un moviment fluït i continu, una gran importància al poder de la paraula i tenir sempre present la presència del públic. El repartiment és liderat per una esplèndida Olga interpretada per Tilda Espluga que mereix moltes més oportunitats en el teatre del nostre país, i l'acompanyen unes justes i arriscades Patricia Mendoza i Mireia Trias.

Quines dues coses destaquem?

La capacitat de Tilda Espluga en convertir-se en tots els personatges.

L'espai sonor i l'escenografía.

La frase de l'espectacle?

“L'autor diu que no has de posar cara de pena en cap acte.”

A quin teatre podem veure l'espectacle?
A la Sala Atrium.

Fins quin dia?

Fins el 26 de febrer de 2012.

Grooming (***)

Qui ho dirigeix? 

Text de Paco Bezerra dirigit per Jose Luis Gomez.

Qui l'interpreta? 

Nausicaa Bonnín i Antonio de la Torre.

De què va?

“Grooming” és el terme anglosaxó al que aquí en diriem “Ciberassatjament sexual a menors”. Aquest espectacle ens presenta dos únics personatges. Un home d'uns 40 anys que contacta amb una joveneta de 16 i l'extorsiona i assatja per internet per satisfer els seus desitjos sexuals. Un text contemporani que tindrà tres girs de 180º on veurem que no tothom és el que sembla d'entrada.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

És una nova bona proposta del teatro de la Abadia de Madrid. Jose Luis Gomez ha creat un espai poètic i s'ha recolzat molt en la paraula fent que provoca que el text creixi i arribi molt més del que podria arribar en una primera lectura. El muntatge, d'una durada d'una hora i poc, funciona de principi a fí i els elements cibernètics estan molt ben utilitzats. Dels intèrprets cal destacar una continguda Nausicaa Bonnin que fa que t'empassis les diferents i sorprenents cares del seu personatge amb contundència. Antonio de la Torre, que no és gaire freqüent trobar-lo als escenaris, és un bon company de viatge per la Nausicaa però sembla que no hagi acabat de dibuixar del tot el seu personatge.

Quines dues coses destaquem?

Amb la metàfora ben trobada d'Alicia al País de les Meravelles.

L'ús poètic de l'espai escènic.

La frase de l'espectacle?

“No todo el mundo esta preparado para oír la verdad.”

A quin teatre podem veure l'espectacle?
Al Teatro de la Abadía de Madrid.

Fins quin dia?

Fins el 11 de març de 2012.