"Quitt, els irresponsables són en vies d'extinció" (****)

Qui ho dirigeix? 

Lluís Pasqual.

Qui l'interpreta? 

Andreu Benito, Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, Eduard Fernández, Míriam Iscla, Lluís Marco, Marta Marco i Boris Ruiz.

De què va?

"Quitt" és altre ric i complex text d'un dels autors més importants del post-dramatisme, l'austríac Peter Handke. Hermann Quitt n'és el protagonista, propietari de moltes empreses d'alt nivell que entra en crisi amb el món. Organitza una reunió amb altres grans empresaris per proposar-lis de fundar un holding que els permeti dominar tots els mercats i així eliminar competidors, acordant preus i estratègies beneficioses a tots per igual. Passat un temps aquests empresaris se n'adonen que Quitt no respecta els acords i que els porta cap a la fallida.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

Absolutament. És un text molt difícil de ser llegit, interpretat i fins i tot vist, un text gairebé poètic que juga en uns altíssims nivells de llenguatge. Un text escrit al 1973 que ja avançava l'estat econòmic que tenim en l'actualitat. Lluís Pasqual s'hi ha deixat l'ànima per desgranar-ho i ho ha aconseguit amb èxit. Ha creat uns personatges molt ben definits i exquisidament interpretats pels grans noms del teatre català que trobem en escena. Un luxe de repartiment per un text immens en un muntatge de visita obligada.

Quines dues coses destaquem?

Els silencis de Miriam Iscla a la primera part.

El joc escenogràfic de la segona part..

La frase de l'espectacle?

“Avui dia, els obrers, només pensen en treure's la feina de sobre. Han perdut l'instint creatiu.”

A quin teatre podem veure l'espectacle?
Al Teatre Lliure de Montjuïc - Sala Fabià Puigserver.

Fins quin dia?

Fins el 26 de febrer de 2012.

El Mercader de Venècia (***)

Qui ho dirigeix? 

Rafel Duran.

Qui l'interpreta? 

És un espectacle protagonitzat per Ramón Madaula, Àlex Casanovas, Roger Coma, Anna Ycobalzeta, Marta Domingo i completen el repartiment 15 intèrprets més entre els quals destaquen Pep Sais, Pep Ambròs o Marta Beatriu.

De què va?

"El Mercader de Venècia" és una de les comèdies més conegudes de Shakespeare. Un text teatral que Shakespeare va crear a partir de la fusió de dos contes de la seva època: el conte de l'hereva rica que només es casarà amb qui esculli el correcte de tres cofres (protagonitzada per Pòrcia i Bassanio), i el conte de l'usurer que vol matar el seu deutor tallant-li una lliura de carn del seu pit (el duel d'Antonio i Shylock). Una obra tenyida en tot moment pel poder de l'economía.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

Rafel Duran ha volgut contemporanitzar aquest clàssic de Shakespeare. Una contemporanització que funciona en l'acostament del text a l'actualitat i que ajuda a la comprensió i assimilació de la història, però que pot provocar un rebuig en l'espectador degut a l'abús d'elements escenogràfics supèrflus i que no aporten gaire cosa a l'essència de l'espectacle. Tot i així cal destacar la feina de Ramón madaula i la d'un desconegut Àlex Casanovas a qui no estem massa acostumats a veure en aquest tipus de papers.

Quines dues coses destaquem?

L'escena del judici.

L’agilitat i frescor interpretatives del jove Pep Ambròs.

La frase de l'espectacle?

“Si ens punxeu, no sagnem?”

A quin teatre podem veure l'espectacle?
A la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.

Fins quin dia?

Fins el 25 de març de 2012.

Hedda Gabler (****)

Qui ho dirigeix? 

David Selvas, que també n’ha fet la dramatúrgia amb Marc Rosich.

Qui l'interpreta? 

Laia Marull, Pablo Derqui, Àngela Jové, Cristina Genebat, David Selvas i Ernest Villegas.

De què va?

Hedda és la protagonista, un personatge complex que s’acaba de casar amb l’acadèmic Tesman. En tornar de la lluna de mel s’adona que ha comès un error: ser com els altres esperen que sigui i portar una vida que no pot ni vol assumir. Ella, i tots els altres personatges, intentarà escapar-se del seu passat, el seu present i de les decisions que ha pres al llarg de la seva vida. Una dona que somnia arribar a ser allò que somnia ser… i moltes pistoles.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

David Selvas ha fet una molt bona versió de la “Hedda Gabler” d’Ibsen després de la seva desencerrada “Gavina” de Txèkhov. Han aconseguit que Hedda no se’t faci un personatge pesat, que arribis a empatitzar amb ella i entenguis tot el seu recorregut fins al seu final. Això és gràcies a l’encertata proposta de Laia Marull com a Hedda i de la resta de repartiment que l’acompanyen, on cal destacar un sorprenent Pablo Derqui.

Quines dues coses destaquem?

La força i el joc de Laia Marull.

L’adaptació del text.

La frase de l'espectacle?

“Ara és l’únic gall del galliner”

A quin teatre podem veure l'espectacle?
Al Teatre Lliure de Gràcia.

Fins quin dia?

Fins el 19 de febrer de 2012.

Els baixos fons (***)

Qui ho dirigeix? 

Carme Portacelli.

Qui l'interpreta? 

Manel Barceló, Lluïsa Castell, Daniela Freixas, Roger Casamajor, Albert Pérez, Lina Lambert, David Bagés, Jordi Collet, Xavier Ripoll, Gabriela Flores, Nao Albet, Mohammed el Bouhali i Dani Nel·lo i Jordi Prats als saxos.

De què va?

És, probablemente, l’obra teatral més coneguda de Gorki. És un retrat d’un conjunt de personatges que conviuen en un refugi prop del Volga que ens parla de la problemàtica de l’al·luvió immigratori i de la massa de gent refusada i exclusa per la societat capitalista a les grans ciutats. Portaceli n’ha fet una dramatúrgia amb Albert Tola i ha situat l’acció d’Els baixos fons en un espai actual, fet que demostra que, tot i el pas dels anys, el text és avui dia rabiosamente vigente.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?“Els baixos fons” és un bon muntatge factoria 100% Portaceli però no ha arribat a la profunditat que va arribar aquest estiu amb el seu espectable “La Nostra classe” que es podrà tornar a veure al Març al Lliure de Gràcia. N’han fet una bona dramatúrgia tot i que han incidit massa en destacar quina hauria de ser la moral i les bones formes en la socitat. La música en directe dels dos saxofonistes és una delícia tot i que utilitzen constantment el recurs musical i al final pot cansar. Tots els intèrprets demostren un nivell d’energia i entrega bestial, un treball actoral que paga la pena veure.

Quines dues coses destaquem?

L’escenografia de Paco Azorín.

La força de Lluïsa Castell.

La frase de l'espectacle?

“Per què t’hauria d’escanyar? No hi treuria cap profit de la teva mort”


A quin teatre podem veure l'espectacle?
A la Sala Petita del TNC.

Fins quin dia?

Fins el 26 de febrer de 2012.