Agost (*****)

Qui ho dirigeix? 

Sergi Belbel.

Qui l'interpreta? 

Jordi Banacolocha, Abel Folk, Montse German, Maife Gil, Anna Lizaran, Almudena Lomba, Francesc Lucchetti, Òscar Molina, Clara de Ramon, Rosa Renom, Albert Triola, Manuel Veiga i Emma Vilarasau.

De què va?

Agost, de Tracy Letts, guanyadora d'un Premi Pulitzer i del Tony a millor peça teatral, és una comèdia agre que ens parla de la familia en el segle XXI. Planteja els conflictes, tensions i fantasmes d'una família actual d'una Amèrica profunda. Per fer-ho ens planteja la desaparició del patriarca en circumstàncies misterioses, fet que obliga que tots els membres de la familia es trobin a la casa familiar d'Oklahoma. Quan tots s'ajuntin s'obrirà la capsa dels trons, uns trons que la xafogor d'Agost no ajudarà a que es calmin.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

Poc queda dir de l'èxit de la temporada passada que va tenir gairebé un 100% d'ocupació i que ja ha rebut molts premis. Però Sergi Belbel va encertar-la programant aquest gran espectacle de quatre hores i vint minuts. "Agost" està eficaçment dirigida, un text per a actors que llueixen molt bé tots els personatges. Sens dubte cal destacar la feina de la gran Anna Lizaran que interpreta Violet (la matriarca) amb una força descomunal, i també a Rosa Renom i Emma Vilarasau, dues de les nostres grans actrius.

Quines dues coses destaquem?

La immensitat de la escenografia.

L'escena del sopar.

La frase de l'espectacle?

“Val més que tothom sàpiga la veritat”

A quin teatre podem veure l'espectacle?

A la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya

Fins quin dia?

Fins al 17 de Juny.

Dinou (***)

Qui ho dirigeix? 

Carles Fernández Giua.

Qui l'interpreta? 

Albert Carbó, Nil Cardoner, Cristina Cervià, Jasmina Garcia, Laura Pujolàs i Pau Vinyals.

De què va?

"Dinou" és el nou text de Ferran Joanmiquel que ha guanyat el Premi Josep Ametller i el Premi Recull de Blanes. Un text escrit a partir de les inquietuds d'un grup de joves d'una escola que, sorprenentment, van voler parlar de la mort. Així l'espectacle ens presenta a en Cesc, un noi de dinou anys obsessionat en tornar a veure el seu pare mort en un accident de cotxe. Aquesta obsessió ve acompanyada del propòsit de demostrar una teoria que el seu pare, treballador d'una agència espacial, havia el·laborat: demostrar que viatjar en el temps és possible. La parella del noi, els amics, la mare, el germà i els secrets del pare posaràn en escena com s'enfronten els adolescents a la mort.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

La Sala Beckett l'ha encertat programant un cicle de teatre per a públic jove i incloent l'espectacle "Dinou". Un muntatge que respòn a la manera de ser d'un espectacle per a adults i que fa que els joves no s'empassin el típic espectacle juvenil. Tot i que el text té alguns punts irregulars, la direcció li sap treure molt de suc i porta a escena a un grup d'actors molt joves i contundents. Albert Carbó n'és el protagonista i defensa amb contundència difícils passatges com el final de l'espectacle. Cal destacar la interpretació de Pau Vinyals, un actor de qui en sentirem molt a parlar ja que en cada muntatge demostra la seva grandesa actoral.

Quines dues coses destaquem?

L'escena final on el protagonista parla amb el pare.

L'actuació de Pau Vinyals.

La frase de l'espectacle?

“T'assembles molt al teu pare”

A quin teatre podem veure l'espectacle?

A la Sala Beckett.

Fins quin dia?

Fins al 29 d'Abril.

Incendis (*****)

Qui ho dirigeix? 

Oriol Broggi.

Qui l'interpreta? 

Clara Segura, Julio Manrique, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Clàudia Font, Xavier Ricart i Xavier Ruano.

De què va?

“Incendis” és una tragèdia en tota regla amb uns personatges que lluiten contra un destí que els va a la contra. Uns personatges que es mouen en el temps. És la història d'una jove libanesa analfabeta i enamorada, una dona ferida que aprèn a llegir i a escriure convidada per la seva àvia al morir, i una mare que un dia decideix no parlar més. Però també és la història dels fills d'aquesta dona, que un cop morta la seva mare, es veuen obligats a entendre i saber quina és la història de la seva mare i per què va acabar guardant un silenci infinit.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

Absolutament. Ja poques coses queden per dir d'aquest espectacle que ja té totes les localitats esgotades fins que acabi temporada. Si l'any passat parlàvem d'”Agost” com l'espectacle de la temporada, sens dubte enguany és “Incendis”. Un text de Wajdi Mouawad que falten paraules per arribar a definir la seva grandesa i mejestuositat, una autèntica obra d'art molt ben traduïda per Cristina Genebat. Oriol Broggi fa un treball d'orfebreria com poques vegades estem acostumats de veure, texeix les 3h i quart d'espectacle excel·lentment amb molt pocs recursos però traient-lis el màxim rendiment. Tot és just, tot és com ha d'ésser. I, per descomptat, els set intèrprets, tots ells fantàstics en els múltiples papers que interpreten. Lògicament cal destacar la feina dels dos protagonistes: Julio Manrique, tant brillant com el Hamlet que va fer a la Biblioteca de Catalunya, i la sempre perfecta Clara Segura, la millor actriu que té aquest país, l'actriu que el món necessita.

Quines dues coses destaquem?

Els silencis que es creen a la sala.

La majestuosa interpretació de Clara Segura.

La frase de l'espectacle?

“Passi el que passi, t'estimaré sempre”

A quin teatre podem veure l'espectacle?

Al Teatre Romea

Fins quin dia?

Fins al 22 d'abril.

L'ànima de la nit (***)

Qui ho dirigeix? 

Blanca Bardagil, qui també ha escrit el text.

Qui l'interpreta? 

Montse Bernard, Edu Gibert, Alain Henández i Eva Pérez.

De què va?

“L'ànima de la nit” neix d'un seguit de notícies que últimament llegim sovint als diaris, noticies que ens parlen de persones que conviuen amb el cadàver dels seus familiar, amagant-los a casa, per diferents motius. El text de la Blanca Bardagil ens presenta al Dani, un discapacitat psíquic que conviu amb el cos en estat avançat de descomposició de la seva mare fins que les seves dues germanes se n'assabenten i es veuen obligades a trobar una solució. No tot és tan fàcil com sembla, la mare fa setmanes que és morta, i l'ajuda de l'actual parella d'una d'elles encara posarà les coses més difícils.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

És una recomanació per a totes aquelles persones que no tinguin aprensió a parlar obertament i amb humor de tot allò que envolta la mort. Blanca Bardagil ha sabut convertir aquest tema en un espectacle tragicòmic, però també aconsegueix que acabis sentint l'olor de cadàver. Un espectacle proper, amb un arriscat Alain Hernández, que fa que la Sala Flyhard torni a encentar-la amb la seva programació de nous dramaturgs catalans.

Quines dues coses destaquem?

El final en off apoteòsic.

La intel·ligència amb que es tracta un tema espinós.

La frase de l'espectacle?

Mamamorta.si / Mamamorta.no

A quin teatre podem veure l'espectacle?

A la Sala Flyhard.

Fins quin dia?

Prorrogat fins al 30 d'abril.