14.7.12

Manual del Buen Hacer Teatral Vol.I




Benvolguts i benvolgudes oients de Ràdio 4, benvinguts i benvingudes al primer volum del “Manual del Buen Hacer Teatral”. Un manual que servirà per fer un resum de tots aquells hàbits teatrals que s'haurien de revisar, canviar o, fins i tot fulminar.

Començarem per vostès, estimat i apreciat públic que tant necessitem els que ens dediquem a aquesta delicada professió. Sense vostès no seriem res, però modificant petites coses segur que tot aniria molt millor.

Comencem. Per ser uns bons espectadors teatrals recordin:
  • Facin cas als avisos d'abans de començar la funció i desconnectin els seus telèfons mòbils.
  • No els posin en silenci ni en vibració. És realment desagradable quan, al mig d'una funció, s'escolta brrrrr brrrrr.
  • Si és de força superior el fet de tenir el mòbil encès, facin el favor de no mirar-lo durant la funció. Deixin el Whatsapp i el Twitter tranquil. Creguin-me, no passa res per desconnectar un parell d'hores. A més, la llum que desprenen els seus smartphones distreu a tota la platea.
  • També intentin desconnectar les alarmes dels seus rellotges.
  • Per altra banda tenim l'ús de les localitats. Assegurin-se molt bé que algú està ocupant la seva localitat abans d'abordar a la persona erròniament com si hagués matat algú. Davant de tot, la presumpció d'innocència.
  • Un cop asseguts no es facin amos de la butaca i intentin compartir el recolza braços amb els companys de seient. Tot anirà molt millor.
  • Si estan nerviosos prenguin-se un poleo abans d'entrar a la sala. Hem d'evitar anar fent copets amb els peus al seient de davant o al terra. Molesta, i molt.
  • Si saben que la funció comença a una hora, intentin arribar al teatre amb una estona d'antelació. És molt molest que entrin un cop començat l'espectacle.
  • Si tenen algun problema en assistir a alguna funció quan saben que les localitats estan exhaurides i van molt buscades, siguin solidaris i truquin al teatre informant de que les localitats queden lliures. Fa molta ràbia veure llocs buits quan hi ha gent que mataria per ocupar-los.
  • Pel que fa a l'ús de la parla durant les representacions: SIMPLEMENT CALLIN. No comentin en quin serial de Tv3 surt l'actor que apareix en escena, no repeteixin les frases que s'han dit a l'escenari, respectin els silencis dels actors que el director ha decidit que es fessin.
  • Per una qüestió de solidaritat sanitària, no vagin al teatre malalts, ens poden contagiar, i els seus estossecs i mocs no són agradables ni lliguen amb el que passa a escena. Tampoc vagin al teatre desprenent olors corporals dignes d'una planta de compostatge. Dutxin-se.
  • Senyores i senyors, el teatre no és un càmping. Així que intentin no portar entrepans i ampolles de refresc convertint-se en sorollosos porcs senglars de la serra de Collserola.
  • No vulguin ser espectadors correctes i aplaudeixin qualsevol merda. Recuperem els xiulets i, si cal, els tomàquets.
  • I per acabar amb els espectadors dues advertències més. Els actors no “bordem” els papers, no som gossos. En tot cas els brodem. I, finalment, espectadors de més de metro vuitanta, intentin agafar les últimes localitats, la resta de la platea els hi agrairà.

I per acabar és el torn dels actors i els teatres:

  • Senyors empresaris, treguin les llumetes dels passadissos o baixin la intensitat lumínica d'aquestes.
  • Escullin amb cura la programació per a escoles, són el nostre públic del futur, i si de joves no els motiva el que veuen, no vindran quan siguin adults.
  • Intentin fer un curs als seus acomodadors de silenci i discreció. Cada vegada més trobem acomodadors que parlen durant la funció i juguen amb el telèfon mòbil fent distreure a tota la platea.
  • I, si us plau, trobin un dia sense públic perquè els fotògrafs els facin les fotografies de l'espectacle. No tenim per què veure una obra amb un constant txx txxx.
  • I finalment, estimats companys actors i actrius. Intentem no parlar en escena com si dobléssim la última de Tom Cruise. I sortim a saludar amb naturalitat, agraint la assistència del públic. No hem de saludar perdonant la vida als espectadors com si ens haguessin de donar les gràcies pel que acabem de fer que ha estat l'hòstia, ni tampoc hem de saludar demanant perdó perquè hem fet una mala funció. I sobretot, no forcem les salutacions. Quan només quedi una persona aplaudint, no cal tornar a sortir i forçar un altre aplaudiment.

I fins aquí el “Primer Volum del Manual del Buen Hacer Teatral”. Facin-ne l'ús que creguin oportú i adequat. Però de veritat. És molt més senzill que tot això. Asseguin-se a la seva butaca, desconnectin de la realitat, i gaudeixin de la màgia del teatre.

8.7.12

Litus (****)




Qui ho dirigeix? 
Marta Buchaca.

Qui l'interpreta? 
Anna Alarcón, Borja Espinosa, Josep Sobrevals, Jacob Torres i David Verdaguer.

De què va?
L'obra ens presenta a cinc amics, uns més que d'altres, que es troben i retroben en un sopar que han organitzat per parlar d'en Litus, un amic que fa tres mesos es va suïcidar. Qui organitza el sopar és el germà d'en Litus acomplint el desig de que es reunissin un cop ell hagués mort tal i com va deixar escrit en una carta. Uns personatges que lluiten entre el passat, el present i el futur, aferrant-se a la felicitat d'abans de la desaparició d'en Litus o intentant passar pàgina. Un text sobre l'amistat, sobre el valor de les petites coses i com, de vegades, no tenim en compte el que tenim més a prop.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
Tot i la molt bona programació que tenen, crec que és el millor muntatge de la Sala Flyhard d'aquesta temporada. “Litus” t'atrapa des del primer segon i no et desenganxa fins al fosc final. Sense saber com, et sents part d'aquella colla d'amics, estàs trist pel suïcidi del teu amic i pateixes per com acabarà tot plegat. Un text fràgil, molt ben treballat, proper, et fa riure i t'emociona. “Litus” té alguna cosa que connecta amb el fons de la teva ànima, al meu davant hi havia una parella d'avis que no paraven de plorar i agafar-se la mà. Remou coses, et fa plantejar coses, és vida. I això és gràcies a cinc MAGNÍFICS intèrprets que arrisquen en tot moment i no baixen la guàrdia ni un segon.

Quines dues coses destaquem?
Amb la cançó “És la meva Sue”.
Amb la lectura de cartes. Tots brillants però especialment David Verdaguer i Anna Alarcón.

La frase de l'espectacle?
En aquest país omples dos dies un Centre Cívis i et donen el Palau

A quin teatre podem veure l'espectacle?
A la Sala Flyhard.

Fins quin dia?
Prorrogat fins al 30 de Juliol de 2012.

La casa sota la sorra (****)



Qui ho dirigeix? 
Dirigit per Joan Maria Segura i amb direcció musical de Francesc Mora.

Qui l'interpreta? 
Anna Alborch, Lali Camps, Rubèn Montañá, Albert Mora, Francesc Mora, Toni Sans i Maria Santallusia.

De què va?
La casa sota la sorra” és una creació d'Egos Teatre a partir de la novel·la del mateix títol de Joaquim Carbó. Aquesta novel·la va ser tot un èxit i fins i tot a Hollywood en van estar a punt de fer una pel·lícula. Aquesta anècdota és la que inspira aquest espectacle i, amb fragments d'altres novel·les del mateix autor, han creat (com ells diuen) aquesta obra de teatre, aquesta obra de teatre musical, aquesta obra de teatre musical de sèrie negra, aquesta obra de teatre musical de sèrie negra que parodia les pel·lícules d'aventures.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
ABSOLUTAMENT. És un espectacle per tots els públics, trepidant, ple d'humor i amb una números musicals dignes dels grans muntatges de Broadway. Feia molt temps que no gaudia tant en un teatre. La marca d'Egos Teatre és inconfusible en tot moment, destil·len per tots els costats l'artesanía de l'ofici d'actor, l'engranatge pur d'una companyia de teatre, i això emociona. El ritme de l'espectacle no pot estar més encertat, la composició musical té una factura excel·lent, l'escenografía i el vestuari fan que no puguis apartar la mirada en cap moment. Però la menció especial se l'emporten els set intèrprets en TOTS els personatges que interpreten. Unes interpretacions de 10 i unes veus que ja voldrien molts i moltes. No us ho perdeu.

Quines dues coses destaquem?
El número de la cançó “Clar i català” amb el gran número de claqué.
Les transicions i els recursos escènics. Són excel·lents.

La frase de l'espectacle?
Però si no és actor! Ah, i això té alguna importància avui en dia?

A quin teatre podem veure l'espectacle?
Al Teatre Borràs.

Fins quin dia?
Fins al 29 de Juliol de 2012.

4 acords: Silvia Perez Cruz + Julio Manrique (****)




Qui ho dirigeix? 
Julio Manrique ha dirigit el cicle que ha comptat amb altres tres directors: David Selvas, Ramón Simó i Càrol López.

Qui l'interpreta? 
Aquests directors han fet una posada en escena especial i teatralitzada pels cantants Mürfila, Pastora, Bruno Oro i Sílvia Pérez Cruz.

De què va?
El cicle 4 acords que serveix per tancar l'exitosa temporada del Teatre Romea, la primera que dirigeix Julio Manrique, pretén ser una trobada entre directors d'escena i cantants d'èxit per barrejar aquests dos móns: la música i el teatre. Nosaltres vam estar ahir a la nit veient el 4rt acord, l'últim concert d'aquest cicle, protagonitzat per la gran Silvia Perez Cruz. A partir d'una selecció musical que l'artista proposava, el director teatralitzava la posada en escena i ho feia mitjançant els elements que creia oportuns i adients per a cada cançó. Manrique ha optat per fer un viatge, com una volta al món mitjançant el contestador de veu de Sílvia Perez Cruz per introduïr cada número.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
Absolutament. El que es va viure al Teatre Romea amb Silvia Perez Cruz va ser màgia pura. Un espectacle breu fet amb molt d'amor per la música i pel teatre. Teatre ple i teatre en peu ovacionant una delicada proposta de la mà de Manrique amb tres persones a escena: un guitarrista, una ballarina i ella. Tots tres en una perfecta sintonía, amb una sensibilitat i una delicadesa com poques vegades es veuen en escena. Cal destacar la proximitat de Silvia Perez Cruz amb el públic, parlant-nos de tu a tu, amb vergonya però amb potència, amb confiança i intimitat. Sens dubte cal que aquest cicle de concerts es torni a programa l'any vinent. Un cicle que, a més, estic convençut que ajuda a crear més espectadors teatrals.

Quines dues coses destaquem?
La complicitat entre la ballarina Natalie Labiano i Silvia Perez Cruz.
La justa utilització de recursos per part de Julio Manrique.

La frase de l'espectacle?
Volia cantar-li a algú a la cara, però no volia a un actor perquè no volia que parlés. Així que la idea d'una ballarina va ser perfecte

A quin teatre podem veure l'espectacle?
Al Teatre Romea.

Fins quin dia?
Fins el 22 de Juny de 2012.

Fotos para imitar posturas (***)



Qui ho dirigeix? 
Jorge Gallardo tot i que és una creació conjunta amb les intèrprets.

Qui l'interpreta? 
Mireia Illamola, Mónica Mayén i Bàrbara Roig.

De què va?

Fotos para imitar posturas” és un espectacle de creació a partir del llibre del mateix nom del filòsof Georges Didi-Huberman. En aquest llibre es descriu la vida de “La Salpêtrière”, l'asil més gran de França del segle XIX on hi havia més de 4.000 dones internades entre boges i sifilítiques, indigents, epilèptiques, criminals i un llarg etcètera. Allà l'anatomista Jean-Martin Charcot, presentat per l'autor del llibre com un artista vocacional, a part de la feina de doctor es va dedicar a l'estudi de la histèria preocupant-se per les manifestacions plàstiques d'aquesta i no per la seva naturalesa. Aquestes manifestacions va arribar a ensenyar-les en públic com si es tractés d'un espectacle, i aquesta idea és de la qual parteix aquest arriscat muntatge.


És una recomanació d'"Escena 4.0"?

Sí. Si Barcelona tingués un circuït “off” reconegut, aquesta proposta escènica tindria molts espectadors. L'aposta que fan aquests quatre creadors és del tot arriscada, no necessiten cap artifici, només els seus cossos, tres cadires i algun objecte més. Amb un discurs ben elaborat entre la perfòrmance i el cabaret burlesc, fan que no surtis indiferent. Com espectador se't mouen coses encara que no sàpigues identificar ben bé el què i per què. Les tres intèrprets no t'abandonen, estàn amb tu i per tu. Una bona manera d'adaptar un assaig literari en un espectacle de poc més d'una hora que no et deixa indiferent. 

Quines dues coses destaquem?
Amb el cabaret de la histèria amb les seves 3 minipeces.
Els plors per “la prima”.

La frase de l'espectacle?
La solució del mal d'imaginar, es troba en imaginar el bé

A quin teatre podem veure l'espectacle?
Al Espai Sala Porta 4.

Fins quin dia?
Fins el 24 de Juny de 2012.

17.6.12

Enchanté! (***)




Qui ho dirigeix? 
Martí Torras.

Qui l'interpreta? 
Carla Móra, Irene Ruiz i Marta Móra (les Divines) i els músics Juli aymí i Bernat Font.

De què va?
Enchanté! s'endinsa en la música europea de principis del segle XX, l'època de la II Guerra Mundial, i ens transporta a la ciutat de París, a punt de ser invadida per les tropes alemanyes.
Acompanyades d'un pianista i un clarinetista, les veus de Divinas ens relaten la història del petit cafè Enchanté!, punt de trobada d'artistes, bohemis, intel·lectuals i membres de la Résistance francesa.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?

Absolutament. Calen espectacles com el que ens presenten les “Divinas” per passar una bona estona reflexionant però alhora fent-ho amb un gust i una elegància exquisits. És un gust veure-les dalt de l'escenari perquè desprenen simpatía i energía, t'encomanen passió pel que fan. Tot i que la part de la interpretació dels textos encara s'hauria d'afinar més, la resta de l'espectacle és rodó. Les seves veus empasten de manera perfecta i en directe. I el número de claqué és digne dels grans espectacles de Broadway o de les mítiques pel·lícules de Gene Kelly. Esperem una llarga vida per aquesta companyia de divines.

Quines dues coses destaquem?
La perfecta coreografía de claqué.
El número del guiñol amb els dictadors.


La frase de l'espectacle?

La vida es viu cap endavant però es comprèn cap endarrere”

A quin teatre podem veure l'espectacle?
Al Club Capitol - Sala Pepe Rubianes.

Fins quin dia?
Fins el 24 de Juny.

Celobert (***)




Qui ho dirigeix? 
Josep Maria Pou.

Qui l'interpreta? 
Josep Maria Pou, Roser Camí i Jaume Madaula.

De què va?
Celobert”, de David Hare, és una història d'amor que ens presenta a Tom i a Kyra: dos ex-amants que es retroben després de molts anys. Ell és un ric propietari de restaurants amb un fill de 18 anys, Edward. Ella ha esdevingut una professora d'escola compromesa socialment després d'haver estat l'amant de Tom durant sis anys. La trobada es produeix quan fa un any de la mort de la dona de Tom i es converteix en un confessionari d'amors perduts on parlar de la traïció, la culpabilitat i els valors els farà adonar que la vida no permet fer marxa enrere.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
Celobert” torna a respondre al tipus d'obra que agraden a Josep Maria Pou i que agraden al públic que el segueix, molt en la línia que vol marcar al Teatre Goya. Espectacles on el protagonista és el text, on el conflicte és clar des del primer moment i el discurs arriba a punts intel·lectuals interessants però fàcilment comprensibles per a tothom. El més impactant i destacable de “Celobert” és la aposta ferma que fa Pou pels silencis, per deixar l'actor nu a escena sense recolzament de la paraula ni de música. Uns moments preciosos i que cada vegada perdem més als espectacles de casa nostra. Cal destacar la feina de Roser Camí que viu en tot moment el que li passa i no es permet ni un segon de mentida en escena.

Quines dues coses destaquem?
Amb el moment final quan Roser Camí es queda sola i plora.
L'entrada plena d'energía de Jaume Madaula portant l'esmorzar.

La frase de l'espectacle?
La paraula espiritual significa això és cosa meva i tu no t'hi fiquis”

A quin teatre podem veure l'espectacle?
Al Teatre Goya.

Fins quin dia?
Fins l'1 de Juliol.

30.5.12

The Lonesome West (****)




Qui ho dirigeix? 
Un text de Martin McDonagh dirigit per Pepa Fluvià.

Qui l'interpreta? 
Eduard Buch, Isidre Montserrat, Sergio Alfonso i Aida Oset.

De què va?
El brillant text de Martin McDonagh ens proposa una escabrosa comèdia negra que ens parla de les relacions de família mitjançant la violència domèstica i els pensaments suïcides. I així ens presenta a Coleman i Valene, dos germans marcats per la terrible mort del pare que des d'aquell moment han perdut el rumb de les seves vides i qualsevol mena de racionalitat. Dues persones que viuen juntes però que en el fons estan soles, ningú els entén i no connecten amb ningú. Un text divertit però provocador que colpeix a tots els espectadors.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
Absolutament. És un espectacle realment commovedor. Pepa Fluvià signa una molt bona direcció, plena de ritme, molt arriscada, però que no grinyola per enlloc- Els personatges estan molt ben definits, les situacions molt ben enteses i tot plegat fa que el temps et passi volant veient l'espectacle perquè hi entres al 100%. No és un text gens fàcil i el risc de la proposta et podria provocar rebuig, però passa just al contrari. Eduard Buch i Isidre Montserrat són els dos germans, dos actors desconeguts pel gran públic que són tota una sorpresa. Creen dos personatges molt ben definits que mantenen la tensió de principi a fi. Aida Oset és la noia de l'espectacle, amb un magnetisme que et captiva i un monòleg (el del cementiri) brillant. No us ho perdeu. S'han de recolzar propostes senzilles però contundents com la de la companyia Ras Teatre.

Quines dues coses destaquem?
La bonica i justa escenografia.
L'escena a l'embarcador.

La frase de l'espectacle?
Ha estat un rampell

A quin teatre podem veure l'espectacle?
Al Versus Teatre.

Fins quin dia?
Fins l'1 de Juliol.

Burundanga (***)




Qui ho dirigeix? 
Jordi Casanovas.

Qui l'interpreta? 
Carles Canut, Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers i Sergio Matamala.

De què va?
“Burundanga” és el nom d'una planta, concretament la “escopolamina”, que al mateix temps és una droga altament tòxica que, segons explica a l'inici de l'obra Jordi Galceran -l'autor-, si te la prens et fa dir totes les veritats i després t'adorm i t'esborra tot el que has confessat. A partir d'aquest petit joc ens presenta uns personatges que es troben en un perillós entramat quotidià que acabarà tenint ressò a nivell mundial. Una comèdia romàntica protagonitzada per les mitges veritats i les coses no dites. I, encara que sembli increïble, aconsegueixen que la Banda Terrorista E.T.A. faci riure.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
“Burundanga” és el primer gran èxit de la Sala Flyhard que, després d'esgotar totes les entrades a la petita sala de Sants, ha fet el salt a una gran sala com La Villarroel. Tot i el seu llenguatge actual i la seva temàtica moderna, l'estructura respòn a la clàssica comèdia d'embolics i mal entesos. La comèdia funciona, el públic riu, té bon ritme i els intèrprets estan al 100% en tot moment. Si us ve de gust riure, no falteu a La Villarroel.

Quines dues coses destaquem?
La primera entrada de Carles Canut.
La escenografía de Sebastià Brosa i Eli Pérez.

La frase de l'espectacle?
Colaboración – Con – Banda – Armada! No t'estic parlant de pillar una barra de llabis al Sephora!

A quin teatre podem veure l'espectacle?
A La Villarroel.

Fins quin dia?
Fins al 24 de Juny.

Cyrano de Bergerac (****)




Qui ho dirigeix? 
Oriol Broggi.

Qui l'interpreta? 
Pere Arquillué, Marta Beatriu, Bernat Quintana, Ramon Vila, Jordi Figueras, Babou Cham, Isaac Morera, Pau Vinyals, Andrea Portella i Emma Arquillué.

De què va?
"Cyrano de Bergerac" és un text escrit per Edmond Rostand que la majoria de gent coneix per la famosa pel·lícula que va protagonitzar Gerard Depardieu. Ara la Companyia La Perla 29 rescata aquest text després del gran muntatge que va protagonitzar Josep Maria Flotats. L'hem resumit d'una manera senzilla, com si es tractés d'una pel·lícula d'adolescents americana: hi ha una noia guapa que està molt enamorada d'un noi guapo però tonto, com que aleshores no hi havia Whatsapp ni res d'això, el noi guapo tonto necessitava conquistar-la amb cartes. Com que el noi guapo no sap escriure cartes boniques que enamorin, li demana ajuda a Cyrano, un noi lleig però molt llest. Aleshores el noi lleig escriu les cartes al noi guapo perquè aquest enamori a la noia guapa. La guapa s'enamora tant que arriba un moment que li confessa que s'enamoraria de qualsevol que escrivís aquestes cartes, encara que fos lleig. i aquí trobem la gran tragèdia del pobre Cyrano. Un text humà, tendre, preciós.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
És un espectacle imperdible. Quan vam parlar de "Qui té por de la Virginia Wolf" ja ho vam dir, però Pere Arquillué es troba en una de les seves millors etapes com a intèrpret. Aquí construeix un esplèndit Cyrano, ple d'humanitat, sense destacar per sobre de ningú (només quan Cyrano decideix destacar). Pau Vinyals proposa un Regueneau humà, tendre i divertit que et captiva en totes les seves aparicions, un actor que ens sorprèn positivament muntatge rere muntatge. La posada en escena d'Oriol Broggi cada vegada és més acurada, més preciosista, sembla que l'invenció de recursos escènics no s'esgoti en ell, i torna a signar una gran direcció. La única cosa que pot molestar són les músiques de fons, com de pel·lícula, que intenten reforçar el dramatisme de certes escenes que ja són prou potents i profundes per sí mateixes i no els cal cap recolzament acústic. Un gran muntatge que de segur prorrogarà no només aquest any, sinó també l'any vinent. Temps al temps.

Quines dues coses destaquem?
Amb l'actuació de Pau Vinyals.
Els recursos que inventa Broggi convertit aquest preciós espai en un gust pels sentits.

La frase de l'espectacle?
Ah, no! És massa curt minyó!

A quin teatre podem veure l'espectacle?
A la Biblioteca de Catalunya

Fins quin dia?
Fins al 22 de Juliol.

Els jugadors (****)




Qui ho dirigeix? 
Pau Miró.

Qui l'interpreta? 
Andreu Benito, Jordi Bosch, Jordi Boixaderas i Boris Ruiz.

De què va?
Quatre homes que s’apropen als 60 anys. Un barber, un enterramorts, un actor i un professor de matemàtiques. En el fons són jugadors: ruletes, cartes, deutes, excessos, fracassos... Unes vides de merda enfocades a aquelles mil·lèsimes de segon en què la carta que decideix una partida fa el tomb. Cada personatge té la seva història, gairebé podríem dir que cada personatge té un ”conte” per explicar. Entre els quatre, però, expliquen una història en comú: Quatre homes que se senten desplaçats. El món ha canviat i no l’entenen. Han canviat els valors, les regles, i no troben el seu lloc. Els diners han desaparegut i no tornen. Han perdut el pols amb el món, i només tenen una manera de recuperar-lo, potser massa arriscada, segurament massa perillosa. I esbojarrada. I també desesperada.El més probable és que no surti bé, però qui sap? Vermelles o negres, qui sap?

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
Absolutament. Té tots els ingredients per ser un molt bon espectacle. Sobretot pels quatre grans actors de l'escena catalana que trobem dalt de l'escenari, potser els millors, però la gran sorpresa la trobem en la maduresa de Pau Miró com a director i dramaturg. Teixeix un text brillant i dirigeix d'una manera molt justa, acurada i encertada tot i tenir al davant quatre grans feres per domar. 

Quines dues coses destaquem?
L'escenografía del Pep Planas.
El salt de Pau Miró.

La frase de l'espectacle?
"No suporto la hipocresía que envolta el teatre"

A quin teatre podem veure l'espectacle?
Teatre Lliure de Gràcia

Fins quin dia?
17 de juny de 2012

26.4.12

Agost (*****)




Qui ho dirigeix? 
Sergi Belbel.

Qui l'interpreta? 
Jordi Banacolocha, Abel Folk, Montse German, Maife Gil, Anna Lizaran, Almudena Lomba, Francesc Lucchetti, Òscar Molina, Clara de Ramon, Rosa Renom, Albert Triola, Manuel Veiga i Emma Vilarasau.

De què va?
Agost, de Tracy Letts, guanyadora d'un Premi Pulitzer i del Tony a millor peça teatral, és una comèdia agre que ens parla de la familia en el segle XXI. Planteja els conflictes, tensions i fantasmes d'una família actual d'una Amèrica profunda. Per fer-ho ens planteja la desaparició del patriarca en circumstàncies misterioses, fet que obliga que tots els membres de la familia es trobin a la casa familiar d'Oklahoma. Quan tots s'ajuntin s'obrirà la capsa dels trons, uns trons que la xafogor d'Agost no ajudarà a que es calmin.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
Poc queda dir de l'èxit de la temporada passada que va tenir gairebé un 100% d'ocupació i que ja ha rebut molts premis. Però Sergi Belbel va encertar-la programant aquest gran espectacle de quatre hores i vint minuts. "Agost" està eficaçment dirigida, un text per a actors que llueixen molt bé tots els personatges. Sens dubte cal destacar la feina de la gran Anna Lizaran que interpreta Violet (la matriarca) amb una força descomunal, i també a Rosa Renom i Emma Vilarasau, dues de les nostres grans actrius.

Quines dues coses destaquem?
La immensitat de la escenografia.
L'escena del sopar.

La frase de l'espectacle?
Val més que tothom sàpiga la veritat

A quin teatre podem veure l'espectacle?
A la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya

Fins quin dia?
Fins al 17 de Juny.