30.5.12

Cyrano de Bergerac (****)




Qui ho dirigeix? 
Oriol Broggi.

Qui l'interpreta? 
Pere Arquillué, Marta Beatriu, Bernat Quintana, Ramon Vila, Jordi Figueras, Babou Cham, Isaac Morera, Pau Vinyals, Andrea Portella i Emma Arquillué.

De què va?
"Cyrano de Bergerac" és un text escrit per Edmond Rostand que la majoria de gent coneix per la famosa pel·lícula que va protagonitzar Gerard Depardieu. Ara la Companyia La Perla 29 rescata aquest text després del gran muntatge que va protagonitzar Josep Maria Flotats. L'hem resumit d'una manera senzilla, com si es tractés d'una pel·lícula d'adolescents americana: hi ha una noia guapa que està molt enamorada d'un noi guapo però tonto, com que aleshores no hi havia Whatsapp ni res d'això, el noi guapo tonto necessitava conquistar-la amb cartes. Com que el noi guapo no sap escriure cartes boniques que enamorin, li demana ajuda a Cyrano, un noi lleig però molt llest. Aleshores el noi lleig escriu les cartes al noi guapo perquè aquest enamori a la noia guapa. La guapa s'enamora tant que arriba un moment que li confessa que s'enamoraria de qualsevol que escrivís aquestes cartes, encara que fos lleig. i aquí trobem la gran tragèdia del pobre Cyrano. Un text humà, tendre, preciós.

És una recomanació d'"Escena 4.0"?
És un espectacle imperdible. Quan vam parlar de "Qui té por de la Virginia Wolf" ja ho vam dir, però Pere Arquillué es troba en una de les seves millors etapes com a intèrpret. Aquí construeix un esplèndit Cyrano, ple d'humanitat, sense destacar per sobre de ningú (només quan Cyrano decideix destacar). Pau Vinyals proposa un Regueneau humà, tendre i divertit que et captiva en totes les seves aparicions, un actor que ens sorprèn positivament muntatge rere muntatge. La posada en escena d'Oriol Broggi cada vegada és més acurada, més preciosista, sembla que l'invenció de recursos escènics no s'esgoti en ell, i torna a signar una gran direcció. La única cosa que pot molestar són les músiques de fons, com de pel·lícula, que intenten reforçar el dramatisme de certes escenes que ja són prou potents i profundes per sí mateixes i no els cal cap recolzament acústic. Un gran muntatge que de segur prorrogarà no només aquest any, sinó també l'any vinent. Temps al temps.

Quines dues coses destaquem?
Amb l'actuació de Pau Vinyals.
Els recursos que inventa Broggi convertit aquest preciós espai en un gust pels sentits.

La frase de l'espectacle?
Ah, no! És massa curt minyó!

A quin teatre podem veure l'espectacle?
A la Biblioteca de Catalunya

Fins quin dia?
Fins al 22 de Juliol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada